Pareix que va ser ahir, però aquest dimecres 5 de Setembre de 2007 Ange i jo, hem fet 20 anys de casats y crec que es un aconteixement que havia de inclourer al blog.
La veritat es que no sé que posar i no m'agradaria resultar cursi, però he estat buscan alguna poesia i he trobat aquesta que m'ha agradat molt.
EPÍSTOLA1 PER A UNES NOCES2*Aquesta carta, que haurà de ser llegida,
no és de debò per ara, que és per més tard,
per al dia incert quan despertem a l’alba
perquè el son i el somni que descansa el cos
no pot seguir descansant-nos3 de la vida.
Vull que llavors recordem, dolç per l’enyor,
l’encontre —juguesca4 oculta del destí—,
els dubtes, la perplexitat, la sorpresa,
el voler i l’atzar que ens han dut aquí.
Vull que llavors recordem, amb un somrís,
les petiteses on la felicitat
s’atarda5 com un gat dròpol6 a la falda:
la tendresa en els menjars i els alcohols,
els llibres, amics, espectacles que no
sempre és fàcil d’estimar i de compartir.
Vull que aleshores recordem, sense esforç,
el que hem anant aprenent, com infants, dia
a dia: la placidesa de l’abraçada,
la seducció dels mots i el confort callat
d’anar creixent en uns temps que són els nostres
perquè hem volgut acceptar-ne les tristeses,
les passions, l’espai fosc i el lent oreig7
càlid del repte amable de viure junts.
(L’edat d’or, 1983)
FRANCESC PARCERISAS
(Begues, 1944)
_________________________
1 Carta. 2 Bodes (de plata, d’or, ...). 3 fig. Fent-nos despreocupar. 4 Aposta. 5 Entreté. 6 Gandul. 7 Vent suau.
_________________________
* A la manera d’una epístola moral, el poeta s’aconsella per quan ja no hi haja massa temps per gaudir de la vida, i pensa en allò que podrà ser el record: la bondat de les coses menudes, el menjar, els llibres, la seducció de les paraules...
Aci va una foto de tota casa, Ange i jo, i el millor que hem fet en aquestos vint anys, les nostres filles Elsa i Celia.