Daros personales

Bocairent, València, Spain
Foto del Barri Medieval - mferresilvestre@hotmail.com

viernes, 7 de septiembre de 2007

20é Aniversari de Boda

Pareix que va ser ahir, però aquest dimecres 5 de Setembre de 2007 Ange i jo, hem fet 20 anys de casats y crec que es un aconteixement que havia de inclourer al blog.
La veritat es que no sé que posar i no m'agradaria resultar cursi, però he estat buscan alguna poesia i he trobat aquesta que m'ha agradat molt.


EPÍSTOLA1 PER A UNES NOCES2*


Aquesta carta, que haurà de ser llegida,
no és de debò per ara, que és per més tard,
per al dia incert quan despertem a l’alba
perquè el son i el somni que descansa el cos
no pot seguir descansant-nos3 de la vida.
Vull que llavors recordem, dolç per l’enyor,
l’encontre —juguesca4 oculta del destí—,
els dubtes, la perplexitat, la sorpresa,
el voler i l’atzar que ens han dut aquí.
Vull que llavors recordem, amb un somrís,
les petiteses on la felicitat
s’atarda5 com un gat dròpol6 a la falda:
la tendresa en els menjars i els alcohols,
els llibres, amics, espectacles que no
sempre és fàcil d’estimar i de compartir.
Vull que aleshores recordem, sense esforç,
el que hem anant aprenent, com infants, dia
a dia: la placidesa de l’abraçada,
la seducció dels mots i el confort callat
d’anar creixent en uns temps que són els nostres
perquè hem volgut acceptar-ne les tristeses,
les passions, l’espai fosc i el lent oreig7
càlid del repte amable de viure junts.
(L’edat d’or, 1983)

FRANCESC PARCERISAS
(Begues, 1944)
_________________________
1 Carta. 2 Bodes (de plata, d’or, ...). 3 fig. Fent-nos despreocupar. 4 Aposta. 5 Entreté. 6 Gandul. 7 Vent suau.
_________________________
* A la manera d’una epístola moral, el poeta s’aconsella per quan ja no hi haja massa temps per gaudir de la vida, i pensa en allò que podrà ser el record: la bondat de les coses menudes, el menjar, els llibres, la seducció de les paraules...



Aci va una foto de tota casa, Ange i jo, i el millor que hem fet en aquestos vint anys, les nostres filles Elsa i Celia.

2 comentarios:

Oncle vic dijo...

xe que bonico!!!!!!!!!!
estic emocionat, tindries k voremos a javi i a mi, plorant davant de lordenaor. Bo tio k no siga res, pero aixo de ser padri, i vispadri tame te merit. Bo, ja parlem.

Xavier Pascual i Soler dijo...

Enhorabona, Mariano i Ange, per estos 20 anys de matrimoni. Tot i que segons dius pot semblar una "curseria", jo pense que no. La poesia no és cap curseria i amb un poema tan bonic com el que has triat, resumeixes molt bé el que pot sentir una parella després de tants anys compartint-ho tot. De veritat: ENHORABONA als dos i a les vostres filles. Espere que pugueu celebrar-ne almenys 50 més...No?.