Em va impresionar molt les cares desencaixades de la gent que veia com s'apropava el foc a les seues cases, terrible experiència que no es pot desitjar ni al pitjor dels enemics.
Esperem que la persona o persones que hagen provocat tot açò, paguen pel que han fet, encara que per molt que els façen, no arribaràn mai a sofrir el dany que han causat.
 |
| Incendi BOCAIRENT 2010 |
6 comentarios:
Gracies Mariano per estes fotografíes, que deixen constancia del horror sufrit el passat día 7 a Bocairent.
Incomprensible que una o varies persones puguen aplegar a produir este desastre ecológic (no puc entendre-ho)s'ha posat en perill la vida de moltes persones i ha desaparegut el maravillós entorn del nostre poble.
Felicite des de aci a tots els mitjans que participaren en l'apagament d'este pavorós incendi i espere que el causant pague per tot el que ha fet.
Les fotos més boniques no son meues, son de Blai Vanyó.
La millor instantània serà la de vore entre reixes al malnascut o malnascuts que han provocat este desastre.
Volia dir les fotos més ben fetes, ja sé que no es bonic vorer aquestos paissatges cremats.
Està clar Mariano, tots sabem que el referies a este aspecte.
Hi haurà un dia a la història en que estos atemptats contra la humanitat deixen de repetir-se?. Quin goig pot provocar-li a cap persona vore com el foc arrossega tot el que agafa per davant i ens lleva un dels bens més preat de la terra, les nostres muntanyes, la nostra vegetació, el nostre paissatge?. Podran algun dia les lleis castigar com cal els causants d'estes barbaritats?. Podrem vore algun dia els piròmans reforestant els paratges i muntanyes que ells mateix han fet desaparèixer?. Són massa les preguntes que jo i de segur molta més gent, no només de Bocairent sino de tots els pobles que han estat afectats estos dies pel foc (Agullent, Ontinyent, Simat de la Valldigna, Rafelguaraf,Alfarafa, Agres, Albaida,...) ens repetim una i una altra vegada quan alçem la mirada i el primer que veiem és negror, tristesa, desolació,...i què difícil és que quan passes pel barranc de Bocairent, no et donen ganes de plorar de la impotència que dona vore com en qüestió d'hores, ha desaparegut un paissatge que havia tardat quinze anys en començar a recuperar-se del darrer cremat.
Publicar un comentario