La XXI Trobada d’Escoles en Valencià a la Vall d’Albaida ha estat un gran, gran, gran èxit. I no sols en nombre d’assistents -segons la policia municipal 12.000 persones-, també en participació, col·laboració, alegria, il·lusió, entusiasme…. Bé, potser em deixe arrastrar un poc per l’eufòria del moment, donat que he sigut persona implicada en l’organització, potser, però ningú em llevarà aquella vesprada viscuda ahir, on el riu Albaida -ara que baixa ben cabdalós- s’havia desbordat i havia inundat els carrers del poble, millor dit, el mar roig, perquè això era Albaida la vesprada del 19 d’abril, un mar de cabets i de persones totes elles vestides amb la samarreta roja de la Trobada.
Més de cent tallers on els xiquets i les xiquetes s’ho passaren la mar de bé: manualitats, musicals, jocs…; participació de totes les escoles de la Vall -realment els/les mestres es mereixen, no sé com dir-ho d’altra manera, un reconeixement públic com ningú-, però aquestes coses no es fan ni per diners ni per reconeixements ni per res, s’hi fan perquè ens ho creguem, ens naix del cor i sabem que és el millor per als nostres alumnes, i punt.
No sols tallers, també escoltàrem, de nou i en directe, la magnífica cançó de la Trobada(Ernest i Loles) amb coreografia de Mariate; exhibicions de balls i exposicions; colles de dolçainers i tabaleters, la banda de música l’Aranya i els concerts de Riu-Túria-Riu, Odi i Horxata Sound System.
No podem deixar de parlar dels pares, carregats al coll -quasi que s’ha convertit en una icona de la Trobada- amb els més menuts. Sí que és veritat que els posem un caramelet a la boca, però no és això, jo crec que els pares s’ho creuen tant com els mestres. Moltes d’ells ja han assistit a trobades en les seues etapes educatives, saben ben bé de què va açò i volen que continue.
No podria acabar aquest post sense deixar de parlar de la part reivindicativa, perquè la Trobada és, ha de ser, combativa. Tota la gent que hi assistim hem de reclamar fermament a l’administració que volem més valencià a l’escola, que el valencià siga la llengua de totes les atrapes educatives, amb respecte cap a totes les llengües, perquè totes són iguals d’importants, però el valencià és la nostra i per damunt de totes ha de ser la llengua del món de l’ensenyament.
Dintre de no res vindran les matrícules a escoles, instituts i universitats, i ahí és on els pares han de donar la cara i matricular els fills/filles en línea en valencià, ahí és son ha de quedar patent la força de les trobadesés, perquè ahí comença un nou repte de futur, esperançador, per això les trobades d’enguany duen com a títol El valencià és futur.
Les fotos son del Bloc d’Àngel Canet:
No hay comentarios:
Publicar un comentario