Daros personales

Bocairent, València, Spain
Foto del Barri Medieval - mferresilvestre@hotmail.com

viernes, 13 de julio de 2012

Ara li toca a LA MARIOLA

Huí de nou s'ens crema l'ànima. El foc provocat per piròmans "fills de putes", ha arribat a la Nostra Serra Mariola. Ha començat per Cocentaina i ha aplegat al Montcabrer. Aquesta verprada també s'ha encés la zona del Rotglà, per baix del camp de tir de Banyeres de Mriola. Ara, sense la participació dels mitjans aeris, cal desitjar que els bombers, brigades i voluntaris, acaben controlant-los.
Amb el permís de Vicent Satorres, em permet copiar el poema que ha escrit al facebook.

La nostra serra verda
la serra que ens fa somiar
la que ens unix
la que ens envolta
hui encesa en flames
ens amarga.
La Mariola, té nom de dona,
l'estimem com és
com l'hem vista sempre.
I ara algún ens la crema.
La que està en els somnis,
en els col·lectius
i en els individuals.
La que ens oxigena,
la que ens dóna aigua
la de les fonts,
la de les coves,
la dels camins,
la de les sendes,
la dels pins i les carrasques,
la de les coscolles,
la dels pebrassos.
La que ens fa de mare.
La nostra serra Mariola.
Que apaguen els focs!




4 comentarios:

Anna O. dijo...

Quanta impotència i angoixa! Açò no té nom.

Anónimo dijo...

Per si algú tenia dubtes, Hui molts dels qui vam festejar el triomf de la Roja hem estat fins altes hores de la matinada ajudant als Bombers amb les seues tasques de extinció. A la fi s'ha pogut controlar el foc de la Font del Roglar.
Ara que ho paguen fills de putes.

Anónimo dijo...

Estic d'acord amb tú per que quan València es crema, tots junts patim.
Cal endurir les penes per als piromans.
Gràcies mariano per la teua informació.

Anónimo dijo...

Ja m'agradaria que açò sols fos degut a la bogeria d'un piròman (amb tots els descalcificatius que vulgueu).Ja m'agradaria que poguéssim posar algú pres. Però sospite que els responsables, els verdaders responsables no van mai a la preso. Es passegen amb els seus amigatxos pels paratges pensant com especular i com deixar de gestionar els recursos públics en allò que realment ens es necessari. No ens enganyem, en açò, com en tantes altres qüestions, els vertaders culpables estan als seus despatxos, rient-se de nosaltres.