Avuí se celebra per segona vegada l'homenatge blocaire al gran poeta Vicent Andrés Estellés. Des del meu bloc, m'afegisc a la celebració del dia del naixement de l'escriptor valencià amb un dels seus poemes.
L'AMIC
A Vicent Ventura, quan era a l'exili
Amic del cor, de l'ànima, del fetge,
jo no sé fer rellotges, jo voldria
anar plorant pel boulevard, la boira,
i preguntar-li a Brassens si has dinat.
Enamorats que es palpen en el metro,
pàtries del neon, sonets greixosos,
el baf de col bullida, la nostàlgia,
la llarga escala d'escalons de fusta.
Que estic trist, que et recorde, que no puc,
un ofegat en el bocoi del vi,
músiques de Vivaldi per l'estora.
Torne a la vida miserablement
ple de papers, desistiments, silenci,
amb calcetins de llana tots els dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario