Enguany, el Campament dels Juniors m.d. Sant Blai de Bocairent, s'ha realitzat en la població Manxega de Condemios de Arriba (Guadalajara), des del dia 4 al 10 d'Agost.
El dilluns 4, matinavem per tal d'acomiadar als nostres fills i filles, i el dissabte 9, ho ferem els pares, per tal d'anar a visitar els nostres fills i fer un poc de turisme.
Dissabte visitarem Sigüenza, un poble molt bonic i amb moltes coses per a visitar. De matí la Catedral, aconpanyats del corresponent guia, i despres de dinar, visita guiada per tota la ciutat, Castell inclòs.
El viatge, magnificament organitzat per la comisió de Pares, (Juan i Flora), va ser un èxit, i tot va eixir bé, fins a l'últim detall.
Ací us pose una breu història de la ciutat de Sigüenza:
HISTÒRIA DE SIGÜENZA
Assenta la ciutat en una comarca amb una certa personalitat en l'alta vall del Fenars (primera via de comunicació entre les valls del Tajo i de l'Ebre) que es coneix com la vall de Sigüenza.
No va ser este emplaçament capritxós perquè, com apunten encertadament historiadors i geògrafs, era lloc estratègic sobre la calçada romana del Fenars i, a la fi, compliria adequadament la seua funció militar i defensiva en l'edat mitjana, la qual cosa li va conferir supremacia sobre els altres llocs de la vall. Etimològicament, Sigüenza és "la que domina la vall".
Tradicionalment s'ha acceptat que la més remota Sigüenza va haver de residir en el turó de La Vilavella, enfront de la ciutat actual i a l'altre costat del riu, encara que pareix més creïble que estiguera en el pròxim turó del Tafaner més extens, més idoni i on s'han trobat vestigis de l'Edat de Ferro.
La Sigüenza romana va descendir cap a la Vega i el nucli central de la ciutat cabria situar-lo en l'actual passeig de l'Albereda; llavors, com queda dita, era important centre de comunicacions.
En època visigoda la població creixeria entorn del que hui és l'Església de Nª Sª dels Horts, desplaçant-se a finals del segle IV i principis del V cap al passeig de les Encreuaments; és en estos moments quan comença la construcció d'un nou temple.
La Sigüenza visigoda està present en el concili de Toledo (any 589) per mitjà de la figura del seu bisbe Protógenes i ja podem parlar de l'alçament de l'església dels Horts com a centre de la ciutat romana, al sud, en el més alt del turó (l'actual castell) s'alçava una torre de vigilància.
La invasió i posterior ocupació de la península pels àrabs tindrà les seues conseqüències en la ciutat.
La Sigüenza àrab assentarà la seua ubicació principal en el castell, transformant-se en una medina, encara que es va permetre continuar als cristians conservant la seua religió i els seus temples, ben dispersos bé en mossarabies, probablement estes entorn de la Sigüenza baixa, entre els horts. Durant el domini musulmà, mentres la frontera va estar al nord del Sistema Central, va quedar la ciutat reduïda a una població estancada dependent de Medinaceli.
Diumenge de matí, anàrem a visitar un altra població de la zona, Atienza, on coneguerem a un home molt peculiar, el qual ens va explicar l'història d'aquesta ciutat, molt rica en patrimoni cultural.
I per a finalitzar el viatge, visita al campament dels nostres fills i filles, on puguerem comprobar la gran llavor feta per l'equip de monitors durant tota la setmana, però he de destacar a Mari Carmen Francés que va tenir que cuidar a un gran nombre de xiquets que s'havien posat malalts, entre les quals es trobava la meua filla. Gràcies Mª Carmen, seràs una gran professional de la sanitat.
Després de dinar Missa de Campament preparada pels monitors i xiquets, i presidida pel nostre Rector D. Angel, que va estar tota la setmana amb ells.
I açò és tot. Fins l'any que vé.
.JPG)
.JPG)
